La última opera seria de Mozart bajo la visión de McVicar
© Pascal Victor/ArtComArt
En 1791, y en plena composición de La flauta mágica, Mozart recibió el encargo de escribir una ópera que festejara la coronación de Leopoldo II como rey de Bohemia. Estrenada en Praga, la última ópera del catálogo mozartiano es una revisitación del género serio, en el contexto de un drama ambientado en la Roma del siglo I d. C.
La pasión amorosa y los odios marcan la compleja relación entre Vitellia y Sesto, con la figura central del emperador Tito como vértice de la trama. Por todo ello, Mozart se rinde a las convenciones de la ópera seria pero con aires nuevos y con voluntad regeneradora del género.
Regresa al Liceu el gran director escénico David McVicar con un espectáculo estrenado en el Festival de Aix-en-Provence en 2011 y con un reparto integrado por especialistas en el canto mozartiano.
El 1791, i en plena composició de La flauta màgica, Mozart va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera que festegés la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia. Estrenada a Praga, l’última òpera del catàleg mozartià és una revisitació del gènere seriós, en el context d’un drama ambientat a la Roma del segle I dC.
La passió amorosa i els odis marquen la complexa relació entre Vitellia i Sesto, amb la figura central de l’emperador Tito com a vèrtex de la trama. Per tot plegat, Mozart es rendeix a les convencions de l’òpera seriosa però amb aires nous i amb voluntat regeneradora del gènere.
Torna el gran director escènic David McVicar al Liceu amb un espectacle estrenat al Festival d’Ais de Provença el 2011 i amb un repartiment integrat per especialistes en el cant mozartià.
