(Photo by Priska Ketterer/Lucerne Festival)

By XAVIER RICARTE     OCT. 30, 2017

Aquest dilluns vam presenciar el segon concert de la Temporada 2017-2018 d’Ibercamera amb un concert de la mà de cinc membres del Da Camera Ensemble.

Un inici de concert a mans del violinista Eric Silberger que ens va fascinar amb la seva interpretació de la 2a Partita en Re menor de Johann Sebastian Bach. Una respiració ben profunda donava peu a una Allemande amb un aire decidit que presentava la tonalitat de l’obra, la qual seguia una Courante amb un ritme dansat ben clar. La Sarabande era melancòlica i amb un tractament harmònic molt ben definit. Aquesta dansa lenta contrastava amb la següent, la Gigue, que el violinista va interpretar a un tempo realment ràpid i amb precisió. I finalitzava la Partita amb un dramatisme expressiu molt elevat, ampli i virtuós que plasma la mort de Maria Barbara Bach en la famosa Chaconne. Un so realment ple i projectat que ens va oferir l’excepcional violí de J.B. Guadagnini de l’any 1757 a mans d’aquest jove músic.

Seguidament venia la intervenció de Varvara Nepomnyashchaya amb la Sonata no 32 op 111 de Ludwig van Beethoven. Una interpretació escassa de caràcter, desigualtat de mans i falta de claredat amb un excés de pedal que barrejava tot d’harmonies en el moviment inicial. Un segon moviment molt feixuc on les línies i les notes de les variacions tenien poc esperit, veus interior poc projectades i amb carència d’idees. Per altre part, de forma extremadament molesta la sala s’inundava 3 vegades consecutives d’una espantosa sintonia que eliminava tota esperança d’una atmosfera agradable i calmada gràcies a un dels oients incapaç d’apagar un mòbil (com comenta la veu en off abans del concert o bé en el programa de mà en 3 idiomes).

S’havia produït un canvi bastant dràstic, una presentació admirable del concert i un amarg i decepcionant tancament de la primera part.

Varvara i Eric Silberger tornaven a l’acció molt ben acompanyats de David Sinclair al contrabaix, Erica Wise al violoncel i Jonathan Brown a la viola. El Da Camera Ensemble es posava en marxa amb el Quintet de Schubert que donava nom al concert, La Truita. Una interpretació de bona qualitat però amb un balanç força desproporcionat en el primer i segon moviment per part del violí en relació amb els altres instruments. Tot i així la viola, el cello i el contrabaix mostraven una gamma de textures revestides amb molt bon gust i amb idees fantàstiques en el fraseig. El tercer moviment, Scherzo: Presto contrastava a nivell de tempo i caràcter. El Tema con variazione: Andantino i el Finale: Allegro giusto del Quintet van assolir un seguit de diàlegs molt agradables i flexibles entre els músics que van enriquir de bona qualitat la música que en algun moment s’havia qüestionat. D’aquesta manera finalitzava aquest concert d’algunes de les grans obres mestres de Bach, Beethoven i Schubert.

ibercamera.com, Tel: 933 179 050