By XAVIER RICARTE     FEB. 12, 2017

W. A. Mozart: Sonata en Do major K. 545
W. A. Mozart: Fantasia en Do menor K. 475
W. A. Mozart: Sonata en Do menor K. 457

L. van Beethoven: Sonata en Mi menor n. 27 op. 90
L. van Beethoven: Sonata en Do menor n. 32 op. 111

L’esperada conversa entre Mozart i Beethoven s’iniciava amb la famosa Sonata en Do Major adornada de manera única i perfilada amb molta gràcia. Contrastava radicalment la Fantasia en Do menor la qual tenia un fort caràcter de réquiem i on en la següent Sonata en Do menor podiem sentir una clara relació entre elles que aportaven un to apassionat. El 2n moviment d’aquesta donava una petita respiració entre aquell foc que ens envoltava així apropant-nos a un Mozart melancòlic.
L’unió entre Do M- Do m- Do m que Sokolov va intentar crear mitjançant un enllaç de personalitats entre aquestes magnífiques obres va ser interromput pel públic. Aquelles idees tan màgiques i creatives que el mestre exposava en Mozart quedaven fragmentades per les mans de l’ignorància.
Què més podiem veure després d’aquell panorama gentil de Mozart?
El desig d’aquelles dues sonates de Beethoven va envair l’imaginació dels presents en la sala. El torn de Beethoven havia quedat ben clar amb aquelles primeres notes clares i amb fermesa. La maduresa i creativat de Sokolov aportava sorpresa i admiració en aquella Sonata no 27. Al mateix temps es reafirmava l’aire de tonalitats menors d’aquell concert.
L’esperada Sonata op 111 no 32 entregada pel mestre alimentava els oients de gran sentiment i de diferents caràcters. El Do menor d’aquesta darrere obra remetia a les dues obres anteriors de Mozart. Grigory Sokolov va finalitzar aquell discurs clàssic amb grandesa i personalitat on seguidament ens va obsequiar amb un total de sis bisos entre els quals diverses obres de Schubert, Chopin, Schumann, entre altres.
Va ser un espectacle de màgia ple de seducció davant aquell misticisme personal que el màgic Sokolov va regalar al públic còmplice de tal excel·lència.

Tel.932–957–200, palaumusica.cat