By XAVIER RICARTE     OCT. 4, 2017

Dimecres passat vam presenciar l’estrena de la Temporada 2017-2018 d’Ibercamera, amb un concert d’alta qualitat. Daniil Trifonov, un artista que ha guanyat maduresa, poder i rigor, va tornar presentant-nos el seu nou treball discogràfic Chopin Evocations. Anteriorment, l’haviem vist com un jove mogut per impulsos viscerals i grans passions. Aquesta vegada però, vam retrobar-nos amb un autèntic recitador, deixant el llistó molt alt en aquesta 34a Temporada.

Ens va captivar amb un enorme programa de 1 hora i 45 minuts tot ell relacionat i dedicat a Chopin.

El concert iniciava amb les Variacions sobre un tema de Chopin de Frederic Mompou, una obra que en poques ocasions podríem escoltar-la amb tanta qualitat. El tema a partir del Preludi op 28 no 7 de Chopin, anava mutant i entrava en món harmònic de Mompou. Al llarg de les 12 variacions, aquest tema inicial canviava de caràcter, en tempos diferents i mica en mica s’endinsava en el món harmònic del compositor. Va saber transmetre la seva gran comprensió musical sobre el compositor català. Les harmonies tant especials d’aquesta música van sonar ben clares, tendres, amb colors íntims i brillants.

També, en les Variacions sobre un tema de Chopin, op 22 de Rachmaninoff va mostrar-nos una interpretació madura i força impressionant. Exposava el tema a partir del Preludi op 28 no 20 de Chopin, de forma majestuosa. I tot seguit es presentava la 1a variació amb una fina línia melòdica que s’emplenava d’un cert nerviosisme i un diàleg entre les dues mans que anava creixent en qüestió d’instants. Les properes variacions meno mosso sembla que tramaven alguna cosa que seguidament reapareixien de forma lleguera i subtil. Canvis i modulacions molt ben explicades, augments de dinàmica i de textura com si es tractés d’una gran orquestra. El plaer i la sorpresa d’escoltar a Trifonov interpretant aquella meravella, anaven a més. Es produïa un entramat interessant i neguitós com si es tractés d’una història molt ben explicada. Una obra molt exigent, apassionada i virtuosa on el jove pianista evocava el seu gran talent i poder.
Entre les dues grans obres, ens va fer un tast de petites peces variades i de diferents autors, que encaixaven molt bé entre les variacions i on també podíem veure la influència de Chopin sobre altres compositors. Una cita de Chopin en el Carnaval op 9 de Robert Schumann, o un estudi en homenatge a Chopin de l’obra Moods de Edvard Grieg. També el Nocturn op 33 de Samuel Barber i “Un poco di Chopin” del compositor Piotr IlitxTchaikovsky.

Venia una segona part molt llaminera i brillant. Les Variacions sobre el tema de Mozart “La ci darem la mano” de Chopin, les quals no estaven previstes en el programa de mà, ens presentaven a un Chopin amb molt d’encant i a un pianista amb gràcia i enginy alhora d’interpretar-les. En aquest punt del concert culminava notòriament la capacitat d’aquell ésser.
En la Sonata no 2 op 35 en Si bemoll menor de Chopin,vam trobar valentia i temperament d’un Trifonov passional. Uns primers acords breus però imponents que donaven pas a un primer tema angoixat i neguitós, que contrastava amb un segon tema molt líric. L’Scherzo que el segueix tornava a presentar un diàleg de caràcters oposat, en què una primera part plena d’energia donava peu al Trio, tranquil i melòdic. El tercer moviment, la famosa Marche funèbre, tràgica, solemne i emocionant. I un cop s’havia dit tot naixia un últim alè endimoniat, el breu però intens Presto que tancava aquesta gran sonata.

Tot hi portar una hora i quaranta minuts de concert a l’esquena i un cert esgotament, va ser un final impactant.

Les 3 darreres peces de Chopin que ens fa oferir de bis i l’emoció del públic van clausurar un concert d’un autèntic artista que està deixant una enorme petjada en la història dels grans artistes de la música clàssica.

ibercamera.com, Tel: 933 179 050