(Photo by A. Bofill)

By XAVIER RICARTE     NOV. 10, 2017

Un dels grans músics de la història, Pau Casals va rebre homenatge divendres passat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Es va interpretar una de les obres més cèlebres del compositor germànic Johannes Brahms, Un Rèquiem Alemany; en mans de Josep Pons dirigint l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, el Cor del Gran Teatre del Liceu i la Polifònica de Puig-reig. Com a convidats, la soprano alemana Mojca Erdmann i el baríton espanyol José Antonio López.

L’orquestra, els cors, els solistes i el director apunt per iniciar el primer dels set moviments que formen el Rèquiem, “Selig sind, die da Leid tragen”. “Benaurats els que pateixen” canten els cors formant una atmosfera ennuvolada i poc definida després d’una introducció delicada encomanada per les violes i els cellos. Aquest tema que mostraven les cordes en l’inici, s’anava desenvolupant en diàlegs entrellaçats per les diferents veus dels cors al llarg d’aquells compassos naixents. La textura i el caràcter canviava en el posterior moviment “Denn alles Fleisch, es ist wie Gras”. Després de la posada en escena per part de tota l’orquestra, el cor cantava el títol del moviment “Perquè tota la carn, és com l’herba”, paraules de l’apòstol Sant Pere. Un inici dolorós i molt semblant a nivell de textura i notes al de la Cantata BWV 27 de Johann Sebastian Bach. Moments recollits i delicats on el cor mostrava un autèntic control del timbre i dels colors, i moments enèrgics amb un cant clar i una resposta ben potent per part de l’orquestra.

Un home alt amb una veu profunda i clara en el tercer moviment de l’obra “Herr, lehre doch mich”. El baríton mostrava les seves cartes des d’un bon principi. Una veu àmplia, projectada i amb un caràcter i un discurs molt ben meditat que interectuava amb el cor. Una fuga llarga i elaborada on totes les veus eren presents, en forma de pedal de dominant conduït a la perfecció per part del cor i del solista que anava in crescendo concloent aquest 3r moviment tant intens i aclamat.

Una pausa força llarga entre aquell darrer moviment solemne i el moviment melancòlic que el seguia. Un canvi oposat de caràcter donava peu a l’entrada tendre formulada per la orquestra. El cor intervenia amb un aire agradable, d’agraïment al Senyor com ve indica el títol del quart fragment “Wie lieblich sind deine Wohnugen, Herr Zebaoth”. Aquell vestit color carn que envoltava la delicada soprano germànica s’alçava després d’aquells cants melancòlics i les melodies plenes de lirisme del moviment anterior. Una veu dolça i discreta es posava en una tessitura alta i perillosa sobre un suau coixí de l’orquestra on la cantant es movia construint línies llargues i recitades. Interectuava amb colors interessants en els canvis d’harmonia on el cor responia i també intervenien el cello de Peter Thiemann i la flauta d’Albert Mora formant una conversa molt rica i complerta.

Un cop acabada la intervenció de la sorprano, tornava a aparèixer el paper del baríton en el sisè dels fragments del Rèquiem. El cor iniciava amb l’orquestra cantant sobre la transformació després del món terrenal segons la Biblia luterana. També ens parlava de la resurecció on ens mostraven un fort caràcter i una potència molt ben desencadenada per part dels cors. Línies llargues com ja havíem escoltat anteriorment i una fuga final on tots els subjectes i contrasubjectes eren apreciables. L’últim dels moviments ens mostrava tota una unió d’elements que formaven l’obra i que eren barrejats en porcions molt ben definides. Elegància, diàleg, subtilesa, solemnitat, etc. El conjunt ens va obsequià amb una interpretació que anava elevant la música fins a evaporar-se mostrant-nos una vegada més, el control sobre les veus i els temes.

Una profunditat intensa del baríton José Antonio López, un encant seductor de la soprano Mocja Erdmann, un control brillant dels dos cors i una escolta atenta per part de l’orquestra en mans de Josep Pons que van mostrar un Réquiem molt digne d’un memorial pel gran mestre, Pau Casals.

Tel. 934–859–900, liceubarcelona.cat